OBSOLETA INHERÈNCIA ABSOLUTA
2023
Obsoleta Inherència Absoluta va ser una exposició composta per cinc peçes interactives que convidava a fer una reflexió de l'hiperconsumisme social en el qual tots estem immersos; de la necessitat constant de ser i mostrar en un entorn vigilat i controlat per tots nosaltres.
Volem que ens admirin, que ens venerin, que ens desitgin. Vivim en un món, que a través de la facilitat per exhibir-nos als altres, ens impulsa a formar part de l'entreteniment de les masses i ser botxins de la imatge que projectem. Manipulem la informació, mentim sobre el que som i decidim com volem ser percebuts. John Verger diu que el mon visible està ordenat en funció de l’espectador, de la mateixa manera que en altres temps es pensava que l’univers estava ordenat en funció de Déu. Aquí és on es situa aquesta instal·lació artística: en la idea de nosaltres com a espectadors que jutgen i són jutjats, com a voyeurs i exhibicionistes, com a observadors i observats.
Vestuari
Càmares
Performers
Al formar part d’un miceli social tant demandant, se’ns exclou si no volem jugar al seu joc, si no pretenem seguir les normes. El càstig de la soledat es tant fort que no podem fer res més que ballar mentre ens fiquen bitllets als pantalons amb mirada lasciva. No es pot escapar del panòptic digital en el qual estem immersos ja que ens ha convertit en objecte de desig, de crítica, d'anàlisis; som el punt de mira d'un món que ens analitza constantment. I com a espectadors ens hem convertit en un espectacle salvatge que no podem deixar de mirar.
Sarzago és el nom d’un gènere de macroalgues planctòniques de metres i metres que generen ambients propicis pel desenvolupament de moltes espècies marines. Són l’exterior, la part visible que alberga tot un univers d’organismes dins seu. De la mateixa manera passa amb les ciutats de nit; on les llums grogoses pinten les parets i els humans ens convertim en ombres silencioses. El sarzago es la utopia social en la que viurien els resistents a la individualitat consumista. L’anticrist de l’ego. Plàstics de pintor, prims i lleugers, ens remeten a les transparències del sarzago fent moviments seductors amb el vent com les algues amb el mar, deixant passar la llum com volen i jugant amb l’espai com si la gravetat i el temps no depengués d’ell. Un paratge pla de tot i de tots, on funcionem com a un sol organisme. El somni comunista dels peixos de colors.